Història
Història de la formació de l’agrupació folklòrica Aires de Monti-sion de Porreres
Els antecedents associatius del ball de bot al poble de Porreres els trobam a la Secció Femenina de Falange. Durant la postguerra, i lligat al sindicat femení esmentat, va néixer entorn a l’any 1945, una agrupació dedicada al ball mallorquí. Aquesta entitat va sorgir com una mena d’instrument del nou règim dedicat a la formació de la dona i encarregat de difondre un model femení de moralitat molt lligat a l’Església. Sens dubte, aquestes associacions eren una alternativa per tal de lluitar contra la immoralitat del ball d’aferrat fomentat durant la Segona República (1931-1936). La iniciativa de formació d’aquest grup fou del pare Llaneras de Sant Felip Neri i de les germanes Margalida i Llúcia Jaume Sorell de ca ses Jaumes. L’agrupació s’anomenava Sección Femenina de Falange o Bailes Regionales de las Juventudes de Porreras.
Al cap de poc temps d’obrir els ulls a la llum varen fer la primera actuació. Fou durant les festes de Sant Roc de l’any 1946.
Els balladors que realitzaren aquesta primera interpretació foren els següents: Coloma Ferrando, Rosa Gili de s’estació, Lluïsa Barceló Xica, Xavier Gili, Toni Arbona, Biel Sorell Fosser, Margalida Adrover Sampola, Maria Àngels Barceló Xic i Maria Pilar Frau Cinta.
A més de les seves actuacions a les festes populars de sant Roc, també feren ballades per les festes de sant Isidre i de sant Agustí, també actuaren el 18 de juliol, una data que commemorava el final de la Guerra Civil espanyola. Participaren a la festa de Monti-sion i a les vetllades teatrals que s’organitzaven a Porreres. A més, actuaren als teatres Líric i Principal de Palma, a Felanitx i altres pobles de Mallorca.
Cap a l’any 1965, i després de quasi vints anys de lligam a la Secció Femenina de Falange, les seves responsables es retiraren i va desaparèixer el grup de ball. Varen haver de passar deu anys perquè es formés una nova agrupació folklòrica a Porreres dedicada als balls i a les danses populars mallorquines.
La mort del general Franco, el mes de novembre de l’any 1975, va suposar el naixement de nous aires per a la nostra terra, un sentiment de llibertat, la necessitat d’esbarjo, en definitiva, de tancar uns anys molt obscurs del nostre passat més recent. A partir d’aquests moments és quan comença a despertar novament l’impuls i la necessitat del retorn dels balls propis de la terra. La gent desitjava frescor, ritme i festa que identifiqués el final d’una etapa certament immobilista i fortament colpejada per les conseqüències de la guerra. Dins aquest ambient va germinar un nou grup de ball, els Aires de Monti-sion de Porreres. Aquesta agrupació la conformaven un grup de persones preocupades per l’estudi i la divulgació dels nostres balls i músiques.
L’any 1975, el primer tinent de batle, Bartomeu Barceló Picornell Porret va suggerir a Margalida Jaume Sorell la necessitat de tornar a fer boleros a la vila. Aquestes dues persones varen convocar a l’Ajuntament un grapat d’antigues balladores per tal de posar en marxa la nova agrupació de ball de bot. Inicialment Jerònia Vaquer Font i Catalina Nicolau de Can Ros es posaren al capdavant i, ben aviat, visitaren les escoles del municipi per tal d’engrescar els joves de Porreres a apuntar-se a la nova agrupació.
El camí començà amb un grup de sonadors i balladors que, molt il·lusionats, iniciaren aquesta agradable aventura, una aventura amb uns objectius ben definits: la investigació, l’ensenyament i la divulgació dels balls, músiques, cançons i tonades de la nostra ruralia, que des d’antany han servit per fer festa i animar les trobades de molts dels pobles de Mallorca. Cap d’ells imaginava que any rere any, generació rere generació, l’agrupació anés cobrant vida com una llavor que se sembra i que al cap d’un temps dona el seu fruit.
Al cap d’uns anys l’agrupació va prendre força, moltes són les activitats que van començar a dur a terme els membres d’aquesta entitat. Unes activitats que es repartien al llarg de tot l’any i que tenien presència en molts dels actes organitzats per l’Ajuntament, l’Església i altres organitzacions de Porreres i d’altres pobles. En són un exemple els foguerons i les beneïdes de Sant Antoni, les disfresses, les diferents ballades populars i la participació amb una mostra de música i ball el diumenge de l’àngel, dia de la festa del puig de Monti-sion de Porreres.
Això no obstant, l’actuació més important i més destacada des de fa més de vint anys és la mostra de música i ball de sant Roc que consisteix en una actuació per part de la nostra agrupació a més d’una altra protagonitzada per un grup de la Península o de l’estranger que, convidat, passa uns quants dies al nostre poble per així participar a la mostra i, a més, poder conèixer la cultura i les nostres tradicions. Aquest és un acte que per a la agrupació és tot un orgull pel fet que ens permet divulgar els balls, les músiques i la indumentària de la cultura popular mallorquina amb agrupacions d’altres províncies de la Península i, fins i tot, de fora d’Espanya amb les quals es realitzen intercanvis. Destacam la participació als festivals folklòrics de Castelló, Navarra, Galícia, Santander, Múrcia, Astúries, Saragossa, Manresa, Toledo, Algèria, Suïssa, França, Portugal, Menorca, Rubí, Màlaga, Ciudad Real, Múrcia, Galícia, Eivissa, Madrid, entre molts d’altres.
Tampoc no es pot deixar d’anomenar que s’han enregistrat dos discs: “Aires de Monti-Sion 20 anys” i “Aires de Monti-sion …de nou” i que des de l’any 1993 tenim una escola de ball que ens serveix per donar a conèixer i a ensenyar als més petits la nostra tradició a més de perpetuar-la en el temps.
Perquè tots els objectius que es van plantejar en un primer moment els fundadors de l’agrupació tenguin continuïtat en el temps, tots els membres que formen part del grup tenen la intenció de seguir dins la línia de l’ensenyament, la investigació i la recerca en el camp del ball, la música, la indumentària i tot el conjunt de tradicions mallorquines, estant oberts a qualsevol iniciativa que suposi un enriquiment de la nostra cultura popular.
La història està feta per Bartomeu Garí Salleras, Catalina Maria Garí Blanch i Maria Antònia Sureda Picornell.
